Pregó Festa Major del Turó de la Peira 2024

 



En CATALÁ

Pregó Festa Major del Turó de la Peira 2024


Fent una mica d'història sobre els orígens del Turó de la Peira sabem que a principis del segle XX era un paratge de masies, amb vinyes i petits camps de conreu. 

El Parc, sí, aquest espai de 7 hectàrees de pins i pinyers del qual avui gaudim, va arribar a ser un dels principals parcs de Barcelona, per la seva ubicació privilegiada i les boniques vistes panoràmiques de la ciutat.

La història també ens explica que als anys 50 el paisatge del Turó es va transformar per complet. L'avançada urbana es va imposar i d'aquell paratge campestre van sorgir edificacions en sèrie, de caràcter auster i uniforme, construïdes per albergar la migració procedent d'altres racons del país.

La florida del barri va ser tal que els veïns de tota la vida recorden un puixant Carrer Cadí, ple de comerços i cafetons. 

Aquelles revetlles de Sant Joan, amb grans i joves gaudint en ple carrer de la tradicional coca i el cava.

En poques paraules, del goig de la vida en comunitat, on les famílies van forjar llaços de pertinença i afecte. Definitivament, van ser uns bons temps per al Turó de la Peira.

I així va transcórrer afablement la vida, fins que la dissort va caure al barri els anys 90 i, de la nit al dia, vam passar de ser un exemplar barri obrer de migrants, pròsper i tranquil, a tenir un barri insegur, estigmatitzat per l'amenaça de l’aluminosi. 

En aquell moment de crisi, la mobilització veïnal va ser clau perquè les administracions assumissin la reubicació dels afectats, la construcció de noves finques i el sanejament estructural de les existents. No van ser poques les lluites que es van liderar des d'aquesta Associació de Veïns per les imperatives i justes reivindicacions del barri.

Malgrat l'onada de desprestigi que va patir el Turó de la Peira - molts veïns van marxar i el preu de l'habitatge es va ensorrar tant com la reputació del barri – la voluntat de l'organització veïnal per la conquesta d'una vida digna ha estat manifesta i és així com arribem al segle XXI reivindicant:

- Primer: 

La necessitat de dotar el barri d'un espai centralitzat per als serveis socials i comunitaris, ara dispersos o inexistents, com és el cas del Casal de la Gent Gran, l'Oficina de Serveis Socials, la seu de l'Associació de Veïns i un lloc més que justificat per a activitats culturals. Esperem que finalment, l'esperada “Illa Q”, superi el PIM, el PAM i el PUM i, després d'una dècada de sol·licituds, comenci a construir-se.

- Segon: 

La recuperació del Parc del Turó de la Peira de l'abandó i l'incivisme.

- Tercer: 

Que retorni el servei de Pediatria al nostre CAP, clam més que justificat, considerant que la nostra població infantil supera la mitjana districtual. No ens imaginem l'alegria dels pares en haver de desplaçar-se a altres barris, en l'autobús invisible, a la recerca d'atenció pediàtrica per als seus fills. Una altra promesa de l'Administració que mai no s’ha complert.

- Quart: 

Que les autoritats donin resposta efectiva al reiterat clam dels veïns perquè es garanteixi l'ordre, el dret al descans, a una vida segura, digna i en pau en un barri residencial. No podem continuar telefonant dia sí, dia també al 112.

- Cinquè: 

Que el Metro de Barcelona deixi de fer-nos vibrar i corregeixi la situació que ha generat des del Passeig Fabra i Puig al Passeig de la Peira (Titanic), perquè des de fa més de 12 mesos ens té a tots tremolant.

- Sisè: 

Que l'autobús del barri, la ruta 122, s’adapti a les necessitats dels usuaris, instal·lant- hi plataformes per a millorar l'accés al bus. Parlem de les persones grans, persones amb cadires de rodes, famílies amb cotxets i veïns amb carrets de la compra.

- Finalment: 

No deixem de somiar que algun dia, el Metro de Barcelona, construeixi l'enllaç de la L5 amb la L4 a l'estació de Virrei Amat. Una connexió més que justificada.


És l'hora de mirar el Turó de la Peira amb nous ulls, de recuperar l'harmonia, el benestar i de construir plegats una visió compartida de present i futur. 

Perquè per als que vivim aquí, el Turó de la Peira és casa nostra, és la nostra llar. La llar, des d’on volem dir amb orgull VAL LA PENA VIURE AL TURÓ DE LA PEIRA! 

El Turó no s’atura, amb tu fem barri: vinea fer-te’n soci.

Veïns i veïnes, gaudiu d’una bona Festa Major!


Barcelona, 14 de juny de 2024



En CASTELLANO

Pregón Fiesta Mayor del Turó de la Peira


Haciendo un poco de historia sobre los orígenes del Turó de la Peira sabemos que a principios del siglo XX este era un paraje campestre, de masías, con sus viñas y pequeños cultivos. 

El Parque, sí, ese espacio de 7 hectáreas de pinos y piñoneros del que hoy disfrutamos, llegó a ser uno de los principales parques de Barcelona, por su ubicación privilegiada y sus hermosas vistas panorámicas de la ciudad. 

La historia también nos cuenta que en los años 50 el paisaje del Turó se transformó por completo. La avanzada urbana se impuso y de aquel paraje campestre surgieron sendas edificaciones en serie, de carácter austero y uniforme, construidas para albergar la migración procedente de otros rincones del país. 

El florecimiento del barrio fue tal, que los vecinos de toda la vida recuerdan una pujante Calle Cadí, llena de comercios y cafecitos. 

Aquellas verbenas de San Juan, con grandes y chicos disfrutando en plena calle de la tradicional coca y cava.

En pocas palabras, del disfrute de la vida en comunidad, donde las familias forjaron lazos de pertenencia y afecto. Definitivamente, fueron buenos tiempos para el Turó de la Peira. 

Y así transcurrió apaciblemente la vida, hasta que la desgracia se ciñó sobre el barrio en los años 90, y, de la noche a la mañana, pasamos de ser un ejemplar barrio obrero de migrantes, próspero y tranquilo, a ser etiquetados de barrio inseguro, estigmatizado por la amenaza de la aluminosis. 

En aquel momento de crisis, la movilización vecinal fue clave para que las Administraciones asumieran la reubicación de los afectados, la construcción de nuevas fincas y el saneamiento estructural de las existentes. No fueron pocas las luchas que se lideraron desde esta Asociación de Vecinos por las imperativas y justas reivindicaciones del barrio.

A pesar de la ola de desprestigio que se ciñó sobre el Turó de la Peira - muchos vecinos se marcharon y el precio de la vivienda se vino abajo como la reputación del barrio – la voluntad de la organización vecinal por la conquista de una vida digna ha sido manifiesta y es así como llegamos al siglo XXI reivindicando: 

- Primero: 
La necesidad de dotar al barrio de una infraestructura que centralice sus servicios sociales y comunitarios, ahora dispersos o inexistentes, como es el caso del Casal de la Gent Gran, la Oficina de Servicios Sociales, la sede de la Asociación de Vecinos y un espacio dedicado a actividades culturales. Esperamos que finalmente, la esperada “Illa Q”, supere el PIM, el PAM y el PUM, y después de una década de solicitudes empiece a construirse.  

- Segundo: 
La recuperación del Parque del Turó de la Peira del abandono y el incivismo.

- Tercero: 
Que retorne el servicio de Pediatría a nuestro CAP, clamor más que justificado, considerando que nuestra población infantil supera la media distrital. No se imaginan la alegría de los padres al tener que desplazarse a otros barrios, en el autobús invisible, en busca de atención pediátrica para sus hijos. Otra promesa de las Administraciones que nunca se cumplió.

- Cuarto: 
Que las autoridades den respuesta efectiva al reiterado clamor de los vecinos para que se garantice el orden, el derecho al descanso, a una vida segura, digna y en paz en un barrio residencial. No podemos seguir languideciendo llamando al 112. 

- Quinto: 
Que el Metro de Barcelona deje de ponernos a temblar y corrija situación que ha generado desde el Paseo Fabra i Puig hasta el Paseo de la Peira (Titanic), pues desde hace más de 12 meses nos tiene a todos vibrando. 

- Sexto: 
Que el autobús del barrio, la ruta 122, responda a las necesidades de los usuarios instalando plataformas para facilitar el acceso. Hablamos de las personas mayores, las personas con sillas de ruedas, las madres con sus cochecitos, los vecinos con sus carritos de compra.  

- Finalmente: 
No dejamos de soñar que, algún día, el Metro de Barcelona construya el enlace de la L5 con la L4 en la Estación de Virrei Amat. Una conexión más que justificada. 


Es la hora de mirar al Turó de la Peira con nuevos ojos, de recuperar la armonía, el bienestar y de construir juntos una visión compartida de presente y futuro. 

Porque para los que vivimos aquí, el Turó de la Peira es nuestra casa, es nuestro hogar.  El hogar, desde el que decimos con orgullo, que en el Turó de la Peira  ¡Vale la pena vivir!!! 

¡EL TURÓ NO SE PARA!  ¡Contigo hacemos barrio!

Vecinos y Vecinas ¡Sean todos bienvenidos!!! y ¡Disfrutad de una buena Fiesta Mayor! 

Barcelona, 14 de junio de 2024





Comentaris